5 CÈNTIMS

2005-08-09T01:08:00.000-07:00

Des del blog de la Comunitat Catalana de WebQuests es pot llegir una interessant entrevista a Jordi Adell, en el marc de l'escola d'estiu de Baeza. 'Estamos formando a los adolescentes para un mundo que no existe', afirma.
Efectivament, l'escola sempre ha tingut fama de viatjar al vagó de cua de la innovació. Però potser que comencem a plantejar-nos de debò si això és culpa del 'maquinista', dels 'vagons' ... o de tots plegats. I si hem de canviar el maquinista, la locomotora ... o les vies.

Fa un parell de mesos es va celebrar al Campus Nord de la UPC el dotzè aniversari de Pangea. Hi vaig retrobar velles cares conegudes. De tant en tant va bé fer una aturada i reflexionar sobre el camí recorregut. I aquesta era una bona ocasió. Se'ns va demanar que, breument, comentéssim què havia significat Pangea en les nostres vides. Vaig veure clar que si bé la tecnologia havia avançat molt des dels inicis amb el programa Pine i els mòdems a 2400 bps de 1994, les persones que hi havia a la sala eren -una mica més madures- les mateixes. Sotosament, i a mesura que anaven intervenit, per a la meva tranquil·litat comprobava que seguien pensant en la línia de feia temps. Involució? O és que realment la societat del coneixement ha evolucionat per altres verals.
Internet és comunicació, i vaig voler traslladar als companys precisament el que considerava el millor patrimoni de l'experiència: les persones allí aplegades continuàvem compartint la visió i el compromís d'una determinada manera de viure i entedre internet.I per molts anys més, vet aquí el meu desig.

En acabar l'acte, i en un aprofundimet de l'anàlisi vam constatar amb alguns companys que les necessitats 'd'evagelització' del que considerem un bon ús de l'eina encara perduraven. Internet segueix venent la seva imatge de gran biblioteca digital i de proveidor d'oci. En el món escolar, que és el que ens afecta s'han aconseguit fites poc ambicioses. A tots els centres educatius del país, més nous o no tant, hi ha aules ben dotades d'ordinadors. En força centres fins i tot n'hi ha a les aules. Quin és, per tant el problema?

La major part dels problemes de fa deu anys persisteixen. Si bé hi ha un major coneixement i ús d'internet a les aules cal preuntar-nos per la qualitat. Com és possible que tècniques mundialment reconegudes com ara les webquests, les caceres del tresor o bé els projectes telemàtics col·laboratius no hagin arrelat a les aules? Seria interessant promoure un estudi al conjunt de la població docent per tal de valorar el coneixement d'aquestes estratègies i, en general, de l'ús didàctic de les TIC. Els resultats serien decebedors però potser seria un bon punt de partida per reorientar la formació al professorat. Menys funcionament de programes i més didàctica. Si bé és cert que la tendència s'ha anat corregint en els darrers anys, no és suficient.

És sorprenent veure com Catalunya, que tradicionalment ha liderat els processos d'innovació pedagògica des de moltes dècades, i que ha comptat amb entitats de reconegut prestigi estatal i intenacional ara com WebquestCat i iEARN-Pangea no hagi estat capaç de promoure aquestes innovacions entre el gruix del seu professorat. Contràriament, comunitats autònomes que han pujat molt més tard al 'carro'i que han destinat molts menys recursos estan començant a ser la referència per a molts de nosaltres. Potser és perquè estan seguint estrtègies més encertades. Carme Barba, al mateix diari on es publicava l'entrevista al jordi Adell, afirmava que 'Andalucía está a la cabeza en el empleo de las webquest'.
El tema que ens ha de preocupar no és si aprenem d'Andalusia, Extremadura o d'on sigui. El que sí ha de preocupar és que bona part dels mestres que ells han tingut són catalans i la diferència -gran diferència- és que aquí no han estat gens valorat ni considerats. Vet aquí el problema.

Resumint, que cadascú (ja sigueu maquinistes, passatgers, revisors o directius de la 'companyia de ferrocarrils') en tregui les seves pròpies conclusions. Calen, però, actuacions ràpides i contundents per tal que la distància entre el que els adolescents necessiten (no confondre amb 'el que ells volen')i el que els oferim des de l'escola sigui menor.

Gràcies, Jordi i Carme, per les vostres interessants aportacions!

EL SOMNI D'EN ROBINHO

2005-07-23T08:56:00.000-07:00

Aquest matí llegia en un diari esportiu que Robinho, la nova estrella megagalàctica del Real Madrid, espera veure finalment com el seu somni ben aviat es farà realitat. Un somni que val 40 milions d'euros i que el president dels blancs, en Florentino Pérez, està disposat a pagar peti qui peti.
He de fer un gran esforç per intentar posar-me en la pell d'aquest noiet brasiler que, amb només 19 anys, s'ha col·locat en el punt de mira no només dels aficionats merengues sinó de l'ampli,poderós i influent món del futbol. Què li deu estar passat pel cap? Podrà suportar aquest pressing ? Acabarà com el Maradona, engolit per la fama i destrossat per la droga?
Em pregunto també si la gent serà prou capaç de fer l'esforç d'aparcar temes menors com ara els atemptats de Londres, els incendis, la sequera, la pujada dels preus de la vivenda o bé l'estatut per adonar-se de la trascendència per a les nostres vides del fitxatge d'en Robinho. Em temo que sí.

Aquesta tardor, quan les lliguetes comarcals omplin de quitxalla els camps de futbol molts pares somiaran que els seus fills algun dia correran, jugaran, xalaran ... però sobretot cobraran com en Robinho. Pares i mares que contribuixen a crear ambients setmanals de final de Champions en aquests partits sobre camps de sorra. Els més exaltats, a banda d'animar efusivament el seu equip, fins i tot col3laboren amb l'entrenador del propi equip donant-li bons i savis consells (sobretot quan seuen a la banqueta els seus fills).

40 milions d'euros per a una sola persona. Poca broma. Pensem què podriem fer amb aquests diners: quants equipaments informàtics, quanta formació, quants projectes ...

Els equips de les escoles i instituts, lluny d'aquests sous galàctics, juguen dia a dia altres partits amb menys concurrència però igual o més disputats. Són partits pecisament contra aquests valors i actituds que malauradament s'estan imposant. Juguen contra el menyspreu a l'esforç, a la perseverància i al sacrifici.
La solució, malaurdament té força a veure amb el pressupost dels respectius equips... tot i que a vegades aquesta teoria falla (i si no pregunteu al Florentino que els va passar l'any passat). ;-)

___________________

L'equip LaceNet ens ofereix per al curs 2005-2006, en la seva tercera edició, el projecte Valors en Joc. Una manera de potenciar els veritables valors de l'esport en un marc de competència sana. Alumnes culés i merengues treballen junts per destriar els aspectes positius d'aquest esports i reflexionen sobre la competència i els mals exemples que donem els grans. Recomanable.

Sant tornem-hi !

2005-07-23T03:55:00.000-07:00

Em llevo aquest matí decidit a fer uns 'deures' que tenia pendents des de fa dies: la creació d'un blog personal. Les circumstàncies m'han portat a un any 'en blanc' pel que fa a la relació directa amb el món educatiu. Estar tant de temps sense alumnes després de set intensos anys treballant amb nois i noies en un departament atenció a la diverstat a secundària és una experiència que tothom (qui mínimament s'ho mereixi, evidentment) hauria de poder gaudir. El famós any 'sabàtic'.

Fer una aturada en aquest camí permet fer una valoració des de la distància i una perspectiva molt interessant. També serveix per comprovar satisfactòriament que no és que la vocació s'hagi perdut com havia arribat a témer en alguns moments sinó que les conseqüències d'una docència compromesa porten inevitablement a l'esgotament. És precisament per enyorança, i per no perdre el contacte amb el món amb el que m'identifico i conec que inicio aquest blog. Bé, en realitat és una continuïtat perquè mai he deixat de publicar.
Dic que conec, perquè en aquests 15 anys que porto intentant descobrir la vessant educativa de les TIC he pogut fer experiments interessants des de la docència amb nens de tres anys fins a alumnes de darrer curs dels estudis de psicopedagogia de la UOC. Això, a banda d'altres experiències en formació de formadors, co·laboració amb institucios, administracions i universitats.

Sense ànim d'adoctrinar, ni d'ensenyar res. Més aviat amb la intenció de compartir amb els lectors, amb els molts amics i amigues del sector inquietuts, reflexions, espais web i eines interessants.

Ens anem veient !