Des del blog de la Comunitat Catalana de WebQuests es pot llegir una interessant entrevista a Jordi Adell, en el marc de l'escola d'estiu de Baeza. 'Estamos formando a los adolescentes para un mundo que no existe', afirma.
Efectivament, l'escola sempre ha tingut fama de viatjar al vagó de cua de la innovació. Però potser que comencem a plantejar-nos de debò si això és culpa del 'maquinista', dels 'vagons' ... o de tots plegats. I si hem de canviar el maquinista, la locomotora ... o les vies.

Fa un parell de mesos es va celebrar al Campus Nord de la UPC el dotzè aniversari de Pangea. Hi vaig retrobar velles cares conegudes. De tant en tant va bé fer una aturada i reflexionar sobre el camí recorregut. I aquesta era una bona ocasió. Se'ns va demanar que, breument, comentéssim què havia significat Pangea en les nostres vides. Vaig veure clar que si bé la tecnologia havia avançat molt des dels inicis amb el programa Pine i els mòdems a 2400 bps de 1994, les persones que hi havia a la sala eren -una mica més madures- les mateixes. Sotosament, i a mesura que anaven intervenit, per a la meva tranquil·litat comprobava que seguien pensant en la línia de feia temps. Involució? O és que realment la societat del coneixement ha evolucionat per altres verals.
Internet és comunicació, i vaig voler traslladar als companys precisament el que considerava el millor patrimoni de l'experiència: les persones allí aplegades continuàvem compartint la visió i el compromís d'una determinada manera de viure i entedre internet.I per molts anys més, vet aquí el meu desig.

En acabar l'acte, i en un aprofundimet de l'anàlisi vam constatar amb alguns companys que les necessitats 'd'evagelització' del que considerem un bon ús de l'eina encara perduraven. Internet segueix venent la seva imatge de gran biblioteca digital i de proveidor d'oci. En el món escolar, que és el que ens afecta s'han aconseguit fites poc ambicioses. A tots els centres educatius del país, més nous o no tant, hi ha aules ben dotades d'ordinadors. En força centres fins i tot n'hi ha a les aules. Quin és, per tant el problema?

La major part dels problemes de fa deu anys persisteixen. Si bé hi ha un major coneixement i ús d'internet a les aules cal preuntar-nos per la qualitat. Com és possible que tècniques mundialment reconegudes com ara les webquests, les caceres del tresor o bé els projectes telemàtics col·laboratius no hagin arrelat a les aules? Seria interessant promoure un estudi al conjunt de la població docent per tal de valorar el coneixement d'aquestes estratègies i, en general, de l'ús didàctic de les TIC. Els resultats serien decebedors però potser seria un bon punt de partida per reorientar la formació al professorat. Menys funcionament de programes i més didàctica. Si bé és cert que la tendència s'ha anat corregint en els darrers anys, no és suficient.

És sorprenent veure com Catalunya, que tradicionalment ha liderat els processos d'innovació pedagògica des de moltes dècades, i que ha comptat amb entitats de reconegut prestigi estatal i intenacional ara com WebquestCat i iEARN-Pangea no hagi estat capaç de promoure aquestes innovacions entre el gruix del seu professorat. Contràriament, comunitats autònomes que han pujat molt més tard al 'carro'i que han destinat molts menys recursos estan començant a ser la referència per a molts de nosaltres. Potser és perquè estan seguint estrtègies més encertades. Carme Barba, al mateix diari on es publicava l'entrevista al jordi Adell, afirmava que 'Andalucía está a la cabeza en el empleo de las webquest'.
El tema que ens ha de preocupar no és si aprenem d'Andalusia, Extremadura o d'on sigui. El que sí ha de preocupar és que bona part dels mestres que ells han tingut són catalans i la diferència -gran diferència- és que aquí no han estat gens valorat ni considerats. Vet aquí el problema.

Resumint, que cadascú (ja sigueu maquinistes, passatgers, revisors o directius de la 'companyia de ferrocarrils') en tregui les seves pròpies conclusions. Calen, però, actuacions ràpides i contundents per tal que la distància entre el que els adolescents necessiten (no confondre amb 'el que ells volen')i el que els oferim des de l'escola sigui menor.

Gràcies, Jordi i Carme, per les vostres interessants aportacions!